Articles jurídics > Menor d’edat condemnat per un delicte de revelació de secrets i estafa
0B8A0840

Menor d’edat condemnat per un delicte de revelació de secrets i estafa, a qui el jutge de menors li imposa com a pena, l’obligació de prestar formació informàtica (de forma positiva) a persones no iniciades.

Molt suggerent és la condemna imposada pel jutge del Jutjat de Menors de Salamanca, en una sentència confirmada posteriorment per l’AP Salamanca, Secció 1 ª, amb data 05/02/2009 Ponent Don Ildefons Garcia Del Pozo, pel que fa a imposar al menor una mesura de 50 hores de prestació de serveis en benefici de la comunitat dedicades si fos possible fent ús dels seus coneixements d’informàtica de manera positiva i formació a persones no iniciades en aquest camp i les costes.

LA SENTÈNCIA DEL SOCIAL

El dia 23 de desembre de 2008 el jutge del Jutjat de Menors de Salamanca va dictar una sentència del tenor:

1. – Declarar que el menor Antonio és autor d’un delicte de descobriment i revelació de secrets de l’article 197.2 del Codi Penal i un delicte d’estafa de l’article 248 del Codi Penal.

2. – Imposar per això, la mesura de 50 hores de prestació de serveis en benefici de la comunitat dedicades si fos possible fent ús dels seus coneixements d’informàtica de manera positiva i formació a persones no iniciades en aquest camp i les costes.

3. – Haurà Indemnitzar conjunta i solidàriament amb els seus pares a Eulogi en la quantitat de 890 euros.

ELS DANYS I PERJUDICIS

Tot i que la defensa del menor recorre la sentència demanant que la responsabilitat civil es redueixi a 90 euros, l’AP de Salamanca assenyala que la quantitat de 800 euros és una indemnització adequada pels trastorns i molèsties derivats de l’actuació del menor.

Així conforme a l’article 109.1 del Codi Penal,-les disposicions del qual remet l’article 62 de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors a efectes de determinar l’extensió de la responsabilitat civil-, l’execució d’un fet descrit per la llei com a delicte o falta obliga a reparar, en els termes previstos en les lleis, els danys i perjudicis que ha causat, comprenent aquesta responsabilitat, segons l’article 110 del mateix Codi Penal, a més de la restitució i de la reparació del dany, la indemnització dels perjudicis materials i morals.

ELS DANYS MORALS SÓN INDEMNITZABLES

La doctrina jurisprudencial ha establert que la situació bàsica perquè pugui donar-se lloc a un dany moral indemnitzable consisteix en un patiment o patiment psíquic (SSTS. de 22 de maig de 1995, 19 d’octubre de 1996 i 24 de setembre de 1999) , i com a tal s’ha referit:

a. – a l’impacte psíquic o espiritual (STS. de 23 de juliol de 1990),

b. – impotència, angoixa, ansietat, angoixa (STS. de 6 de juliol de 1990),

c. – l’angoixa, com sensació anímica d’inquietud, pesar, por o presagi d’incertesa (STS. de 22 de maig de 1995),

d. – el trastorn d’ansietat, impacte emocional, incertesa conseqüent (STS. de 27 de gener de 1998),

i. – l’impacte, crebant o patiment psíquic (SSTS. de 12 de juliol de 1999 i de 31 de maig de 2000).

En el moment actual predomina la idea del dany moral, representat per l’impacte o patiment psíquic o espiritual que en la persona poden produir certes conductes, activitats o, fins i tot, resultats, tant si impliquen una agressió directa o immediata a béns materials, com si l’atac afecta l’acerb extramatrimonial o de la personalitat, i per això la reparació del dany moral, si bé no atén a la reintegració del patrimoni, va dirigida, principalment, a proporcionar a la mesura de l’humanament possible, una satisfacció com a compensació al sofriment que ha causat.

I així mateix ha establert la doctrina jurisprudencial que en la indemnització per danys morals seva valoració no pot obtenir d’una prova objectiva, sinó que a aquest efecte s’han de tenir en compte i ponderar les circumstàncies concurrents en cada cas (STS. de 19 d’octubre de 2.000).

ACCÉS PEL MENOR A DADES PERSONALS I D’ÍNDOLE BANCÀRIA DEL DENUNCIANT

Com a conseqüència dels fets imputats al menor, en haver accedit aquest a les dades personals i d’índole bancària del denunciant, a més de les consegüents molèsties derivades de les actuacions encaminades a tractar d’esbrinar els motius pels quals li van ser carregats diversos rebuts en la seva compte així com per a la revisió detallada de les referides comptes bancaris, es va ocasionar al denunciant un estat d’inquietud i inquietud, situacions totes elles susceptibles d’integrar el concepte de dany moral i, per tant, de la corresponent indemnització, que la sentència d’instància ha fixat en la quantitat de 800 euros i que la sala no considera inadequada o manifestament desproporcionada.