Articles jurídics > La política i l’spam … una parella explosiva.
0B8A3548
05.09.2010 | , ,

Els antecedents

L’AGPD ha dictat una resolució al novembre de 2007 (I/00775/2007) que ja ha de constar emmarcada i penjada de les parets dels departaments de comunicació dels partits polítics, doncs obre un via directa de comunicació entre aquests i els ciutadans en admetre l’ús del correu electrònic sense l’obligació de complir per part dels partits polítics (com la resta dels mortals), els exigents requisits legals per enviar una comunicació comercial per via electrònica.

Resulta que al juny de 2007 té entrada en l’AGPD un escrit en el qual es denuncia que una persona ha rebut en la seva adreça de correu electrònic un correu remès per un partit polític promocionant la seva candidatura, sense que el denunciant hagués sol·licitat informació de les seves activitats.

Després de la recepció de la denúncia, el Director de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ordena a la Sotsdirecció General d’Inspecció de Dades la realització de les actuacions prèvies d’investigació oportunes per a l’esclariment dels fets denunciats, tenint coneixement dels següents extrems:

1.- Del correu electrònic i les capçaleres aportades pel denunciant: Consta com a text del correu “…amb independència del sentit del seu vot en les eleccions del proper dia 27, en les quals em presento com a candidat, em complac a adjuntar-li una breu presentació, a manera de síntesi, de les nostres propostes culturals, així com l’enllaç als continguts del programa, per l’interès que aquesta informació pot tenir per a la seva activitat com a persona …”.

2.- De la informació obtinguda del partit polític es posa de manifest que la direcció a la qual es va remetre el correu electrònic de referència figurava en una pàgina web pública amb altres dades com les de contacte del creador (domicili, pàgina web, correu electrònic, telèfon fix i telèfon mòbil), a més del currículum vitae i foto del creador.

En resum, la dada figura –en opinió de la denunciada- en una font plenament accessible al públic i amb l’objecte que a ell es dirigeixin els correus electrònics, trucades telefòniques a fix o a mòbil o correus postals que desitgin contactar amb el seu titular (arts. 3 i 6 de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal) i a més consta acreditat que els titulars d’aquesta adreça de correu electrònic mai s’han dirigit a la part denunciada per oposar-se a la recepció de comunicacions electròniques. Finalment la denunciada –el partit polític- es queixa de la reacció del destinatari que precisament publicita l’adreça de correu electrònic (a més del seu telèfon fix, telèfon mòbil i adreça postal) amb l’objecte de rebre informació relacionada amb la seva activitat, tal com es tractava de la informació de referència.

El règim legal de les comunicacions comercials no sol·licitades.

La LSSI (Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic) prohibeix les comunicacions comercials no sol·licitades, partint d’un concepte de comunicació comercial que es qualifica com a servei de la societat de la informació, i que es defineix en el seu annex, apartat f:

1.- És comunicació comercial tota forma de comunicació dirigida a la promoció, directa o indirecta, de la imatge o dels béns o serveis d’una empresa, organització o persona que realitzi una activitat comercial, industrial, artesanal o professional.

2.- A l’efecte d’aquesta Llei, no tindran la consideració de comunicació comercial les dades que permetin accedir directament a l’activitat d’una persona, empresa o organització, tals com el nom de domini o l’adreça de correu electrònic, ni les comunicacions relatives als béns, els serveis o la imatge que s’ofereixi quan siguin elaborades per un tercer i sense contraprestació econòmica.

Els articles 21 i 22 de la citada LSSI, estableixen un exigent règim jurídic:

“Article 21. Prohibició de comunicacions comercials realitzades a través de correu electrònic o mitjans de comunicació electrònica equivalents. 1. Queda prohibit l’enviament de comunicacions publicitàries o promocionals per correu electrònic o un altre mitjà de comunicació electrònica equivalent que prèviament no haguessin estat sol·licitades o expressament autoritzades pels destinataris de les mateixes. 2. El que es disposa en l’apartat anterior no serà aplicable quan existeixi una relació contractual prèvia, sempre que el prestador hagués obtingut de forma lícita les dades de contacte del destinatari i els emprés per a l’enviament de comunicacions comercials referents a productes o serveis de la seva pròpia empresa que siguin similars als quals inicialment van ser objecte de contractació amb el client. En tot cas, el prestador haurà d’oferir al destinatari la possibilitat d’oposar-se al tractament de les seves dades amb finalitats promocionals mitjançant un procediment senzill i gratuït, tant en el moment de recollida de les dades com en cadascuna de les comunicacions comercials que li dirigeixi”.

La conclusió: no existeix infracció.

A pesar que, d’acord amb l’article citat en el cas de comunicacions comercials ha de recaure autorització o sol·licitud prèvia, en el present cas:

1.- El partit polític no realitza cap activitat comercial, industrial, artesanal o industrial.

2.- Per tant la comunicació remesa al denunciant no constitueix una comunicació comercial, ja que no es promociona cap ben o servei d’una empresa.

3.- Per això, el correu electrònic remès al denunciant pel partit polític no entra en l’àmbit de la LSSI i procedeix el seu arxiu.

Una qüestió no resolta en la resolució.

Queda clar que en un fitxer del partit polític en qüestió, constava l’adreça de correu electrònic del denunciant -que és utilitzada per enviar-li un comunicació-, adreça que és una dada de caràcter personal i que s’ha tractat pel partit polític sense consentiment.

Però d’on va obtenir el partit polític aquesta dada de caràcter personal?. La resposta és d’una pàgina web i a més com consta acreditat, sense consentiment de l’afectat, per la qual cosa des del meu punt de vista l’AGPD va haver de sancionar al partit polític pel tractament sense consentiment (art. 6 LOPD) d’aquesta dada de caràcter personal.

© Ramon Arnó Torrades, 2010, Lleida