Articles jurídics > Dades personals, menors i esport: qui entrena als fills?
0B8A3580

Esport i dades personals.

Qualsevol dels nostres nois i noies que fan esport i que entrenen i juguen tot sovint, fan un intens us de la seva imatge i de les seves dades personals, sense que cap entrenador ni tampoc nosaltres com a pares, els haguem fet segurament 4 cèntims sobre la qüestió, tot i que tots coincidim en el valor que en el seu futur tindrà un actiu com la reputació digital.

Des d´una simple llista dels telèfons dels companys de partit per organitzar els entrenaments, a les fotografies que els pares comparteixen a les xarxes socials reflexant els mèrits dels xavals i fins als comentaris que les noies i nois s´envien a traves dels programes de missatgeria comentant l´ultim partit, tots son exemples de tractaments habituals que ells fan tot sovint, ara que la majoria tenen mòbils amb càmera regalats amb ocasió de qualsevol excusa, des de la primera comunió o al simple fet que la mare s´hagi comprat un dispositiu ultim model i el fill hereti aquell mòbil de penúltima generació, això si amb si amb càmera i connexió a la xarxa.

Penso que com a pares, caldria que anéssim pensant en si cal incloure ja dins dels entrenaments esportius, algunes nocions bàsiques sobre les oportunitats que suposa per al futur professional de les noies i nois, i perquè no dir-ho també econòmic de la família, una gestió acurada i prudent de la seva reputació a la xarxa i de l´us de la seva imatge com a esportistes.

Però no només això. També son necessàries 4 idees del que està clarament prohibit pel que fa al tractament de les seves dades personals i la imatge. Seria com incloure al reglament esportiu corresponent, un capítol dedicat al tractament d´aquestes matèries.

Una sentència que ens farà pensar.

Tota aquesta reflexió té com a fet motivador la lectura d´una sentencia que resolt una de les tantes denuncies penals que, cada vegada més, tenen com a protagonistes a menors amb dispositius mòbils connectats a la xarxa.

En aquest ocasió els fets ocorren en un entorn esportiu, amb la captació de dos imatges sensibles d´un menor dins del vestuari i la seva posterior difusió a una xarxa social.

La resolució es de fa més d´un any i fou dictada per l´Audiència Provincial d´Alacant (Secció 3a, sentència núm. 173/2012 de 23-03-2012), i sense dubte ens farà pensar sobre el fet que hi ha molts aspectes del Codi Penal que no son coneguts pels nostres joves, tot i que els poden afectar directament (com algunes conductes que són clarament delictives o bé la pròpia responsabilitat civil solidària dels pares pels fets causats per menors de 18 i majors de 14).

Per tant cal entrenar-los per a que siguin conscients de les conseqüències d´actuacions fetes amb poca reflexió, però que tenen resultats contundents i gens agradables per ningú.

Els fets objecte de la denúncia.

Explica la sentencia que a una hora no determinada, però després de jugar un partit de futbol sala, el dia quinze de gener de 2011, a unes instal.lacions esportives, el menor expedientat va realitzar, utilitzant el seu telèfon mòbil, dues fotos d´un menor mentre el mateix estava nu, assecant-se, després d’haver pres una dutxa després de finalitzar un partit, en què van participar els dos menors.

Posteriorment i sense que existís autorització del menor fotografiat, el menor denunciat va descarregar dues fotografies a la plataforma social de comunicació Tuenti, oberta amb el seu propi nom, pàgina que va resultar posteriorment visitada per gran nombre de nois.

La condemna del Jutjat de menors número 2 d´Alacant.

Els fets descrits van suposar una dura condemna per al menor, segons es llegeix a la sentència que va dictar el Jutjat de menors en els següents termes:

Que haig d´imposar i imposo al menor, com a autor criminalment responsable:

1.- un delicte de descobriment i revelació de secrets.

2.- un delicte de corrupció de menors.

3.- la mesura consisteix en 100 hores de prestació de serveis en benefici de la comunitat i 9 mesos d’internament en règim semi obert dels quals els últims 3 mesos es compliran en règim de llibertat vigilada, suspesa per un període de nou mesos a comptar de la fermesa de la present resolució, suspensió que queda condicionat a l’adequat compliment de la llibertat vigilada que se li imposa pel referit període i al compliment dels requisits previstos en l’art. 40 LRPM.

4.- Es condemna al menor com a responsable civil directe i als seus pares com a responsables civils solidaris, a abonar la quantitat de 12.000 € a favor del menor.

5.- I tot això, amb imposició de les costes del procediment.

La sentència de segona instància de l´Audiència Provincial d´Alacant.

Cal dir que l´Audiència Provincial d´Alacant va absoldre al menor d´un dels dos delictes, però el va condemnar per l´altre, com veurem a continuació.

El delicte de descobriment i revelació de secrets.

Així l´AP d´Alacant confirma la condemna pel delicte de descobriment i revelació de secrets, que es basa en la declaració de la pròpia víctima i d’un testimoni.

Indica la Jutge d’instància que tant el perjudicat com el testimoni van afirmar amb rotunditat que el mateix menor expedientat va reconèixer que havia estat ell qui havia realitzat les fotografies i qui, posteriorment, les va pujar a la seva pàgina de la xarxa social Tuenti.

El delicte de corrupció de menors.

Pel que fa al segon dels delictes -delicte de corrupció de menors de l’article 189.1 b) del Codi Penal- atenent els fets que es declaren provats, es dicta sentencia absolutòria ja que en cap de les fotografies aportades a les actuacions es reflecteixen postures o actes de contingut específicament sexual o de caràcter obscè.

El nen, si bé es troba nu, apareix cobert amb una tovallola que no deixa veure cap òrgan genital ni tampoc apareix en una postura libidinosa, pel que entenem que tot i que amb un fotomuntatge s’ha incardinat la paraula “Playboy” (més aviat entenem que amb intenció de burla) això de per si suposa un significat eròtic o sexual que es dedueixi de les fotografies i que permetin incardinar els fets en el delicte analitzat.

En el nostre cas, centrats en les fotografies obtingudes amb el mòbil del menor expedientat, entenem que objectivament no poden ser considerades pornogràfiques pel que procedeix l’estimació del motiu d’impugnació.

Els danys morals.

Respecte dels danys morals als que també es condemna al menor, atenent les característiques dels fets i la seva repercussió en la localitat on resideix la víctima, es fixen en la suma de 2.000 euros (el Jutjat de menors havia imposat 12.000 euros).

La condemna final.

L´Audiència Provincial d´Alacant estima parcialment el recurs i deixa la condemna definitiva de la següent manera:

1.- condemna al menor com a responsable d’un delicte de descobriment i revelació de secrets.

2.- l´absolt del delicte de corrupció de menors.

3.- li imposa una mesura consistent en tasca socioeducativa de sis mesos de durada.

4.- condemna al menor, com a responsable civil directe i als seus pares, com a responsables civils solidaris, a abonar la quantitat de 2.000 euros al menor denunciant.

5.- imposa les costes del procediment, incloses les de l’acusació particular al 50%, declarant d’ofici les costes del recurs.

I que va fallar?

No ho sabem del tot cert. Repartir culpes a tort i a dret es fàcil, però no deixa resolts els neguits que ens provocaria trobar-nos en una situació com aquesta.

Si fem una tasca d´imaginació sobre quines mesures correctores pensem que hauran estat preses després de la condemna, potser coincidirem en algunes d´elles.

Que fem i qui?

Per part dels pares, potser podem aprofitar uns fets desagradables com aquests, per tenir la primera conversa amb els fills sobre l´us responsable dels telèfons mòbils amb càmera incorporada i amb connexió per a navegar per Internet.

Als advocats se´ns demanarà que redactem cartells que prohibeixen la captació d´imatges en entorns sensibles o que incorporem una multitud de clàusules legals per tot arreu (matrícula, convocatòries, correus electrònics etc).

Mes d´un lletrat proposarà, a més a més, la contractació d´assegurances de responsabilitat civil als clubs per si algun dels ofesos o perjudicats, pensa que el club esportiu té alguna responsabilitat en els fets.

I finalment als clubs i a les escoles també se´ls hi gira feina.

S´imposa que pensin en organitzar activitats formatives adreçades al menors, o dit d´una altra manera i en termes esportius, entrenaments específics sobre el tractament de les dades personals dels menors esportistes, específicament sobre els límits que mai es poden superar si no volen fer mal als companys de partit i a ells mateixos.

La reflexió final seria, qui entrenarà als nostres menors i quan comencem?.

© Ramon Arnó Torrades, Lleida, 2013.